El Vossianus lat. fº96 A té la particularitat d'incloure bretó antic no en les gloses, sinó en el text principal: és un dels pocs documents en la llengua vernacla no es limita a una activitat secundària. No obstant això, el bretó antic només es troba en una pàgina d'aquest bifoli i per tant segueix sent subordinat al llatí en la mesura que són simplement paraules tècniques (noms de plantes i preparats) que substituiran les paraules llatines corresponents."
»
Des del punt de vista literari, afegeix:
«
"En el fragment mèdic de Leiden no es tracta d'una matèria típicament bretona: es tracta de receptes llatines antigues o medievals copiades un cop i un altre als monestirs."
Whitley Stokes, A Celtic Leechbook, Zeitschrift für celtische Philologie, t. 1, 1894, p. 17-25.
Pierre-Yves Lambert, Le fragment médical latin et vieux-breton du manuscrit de Leyde, Vossianus lat. f°96 A, 1986, Bulletin de la Société archéologique de Finistère 65, pp. 315-327.
